Entrevista a Adriana Jarrin i Eva Moure, fundadores de la Xarxa Internacional de Ioga Oncològic
Avui hem rebut a la Fundació Nous Cims a Adriana Jarrin i Eva Moure, fundadores de la Xarxa Internacional de Ioga Oncològic i col·laboradores del Programa DOMUM mitjançant la dinamització de sessions de ioga oncològic en diversos espais.
Han tingut l'oportunitat de compartir amb el nostre equip de comunicació reflexions d'interès sobre l'impacte del ioga oncològic en els pacients i la seva experiència al llarg d'aquests mesos realitzant tallers en els espais sanitaris.
Pots llegir l'entrevista completa aquí:
P. Abans de res, com a fundadores de la Xarxa Internacional de Ioga oncològic i formadores d'aquesta especialitat, com explicaríeu en què consisteix el ioga oncològic i què el diferencia principalment del ioga convencional?
R. Existeixen vestigis sobre el naixement del ioga fa més de 5000 anys, encara que estudis acadèmics daten formalment la seva aparició fa més de 1000 anys. Des dels seus inicis la vocació del ioga va ser fomentar la salut des d'una perspectiva integral cos - ment. Amb el transcórrer dels anys i la seva expansió a Occident, s'han creat diferents estils i especialitzacions per a adaptar-se a les necessitats de diferents grups socials. És així com sorgeix el ioga terapèutic i, en aquest context, el ioga oncològic. Quina és la diferència? Que és un ioga que s'adapta a les condicions físiques i emocionals de les persones amb càncer en les diferents etapes de la malaltia. No és el mateix practicar ioga perquè vols iniciar un camí d'introspecció i autoconeixement en qualsevol moment de la teva vida a quan ho fas perquè tens malalties físiques i descompensació emocional perquè estàs en un procés oncològic. És important recalcar a més la connotació negativa que el càncer té en el relat social enfront d'altres malalties i el llenguatge bèl·lic amb el qual s'aborda la malaltia, els tractaments i a qui el pateix.
En el ioga oncològic tenim en consideració tots aquests aspectes i per aquest motiu: adaptem les postures per a contribuir a una rehabilitació física personalitzada, oferim eines per a la gestió de les emocions, utilitzem un llenguatge acurat i adequat a la situació de les persones i fomentem la creació de xarxes de suport.
P. Cada cop existeix major evidència sobre l'impacte positiu de la seva pràctica en pacients oncològics, veritat? Com ha estat aquesta evolució entorn a l'evidència i quins beneficis positius destacaríeu que aporta als pacients que ho incorporen en la seva vida diària?
R. Des de fa dècades les disciplines contemplatives i cos- ment han despertat l'interès científic, fins que entre els anys seixanta i setanta finalment s'inicien estudis formals en neurociència i, posteriorment, en genètica que analitzen l'impacte d'aquestes disciplines en la salut. El ioga ha destacat perquè aborda tant el cos físic com el cos subtil (mental, emocional i espiritual). Per aquest motiu es desenvolupen cada cop més estudis entorn dels seus múltiples beneficis en malalties greus com el càncer i la seva pràctica ha estat incorporada en hospitals oncològics de referència a nivell internacional en països com els Estats Units, Anglaterra o Alemanya.
Els estudis han demostrat que una pràctica habitual de ioga en un procés de càncer contribueix a una millor adherència als tractaments mèdics com la quimioteràpia, per exemple. A més, redueix la ingesta de medicaments per a pal·liar el dolor o el somni perquè entre els principals beneficis del ioga tenim que millora la qualitat del descans i a través del moviment redueix el dolor en la musculatura o en les articulacions provocada pels tractaments. A través dels exercicis de respiració relaxa el sistema nerviós, millora el sistema cardio respiratori i facilita la gestió de les emocions: les emocions no desapareixen, però el ioga ofereix eines per a relacionar-se i controlar-les de millor manera. En aquest sentit el ioga oncològic no cura el càncer perquè per a això està la medicina, sinó que fomenta una millor relació amb la malaltia i els efectes dels tractaments.
P. A partir de la col·laboració amb el programa DOMUM, l'activitat ha passat a realitzar-se dins dels espais hospitalaris de diversos centres, Quina ha estat la vostra experiència sobre aquest tema? Quin impacte creieu que te que els pacients puguin accedir a aquesta activitat en els seus propis centres de referència?
R. La creació dels espais DOMUM que han facilitat la incorporació del ioga en hospitals públics ha tingut una repercussió molt important en diferents nivells. Primer, en les persones amb càncer que han assistit a les sessions i que han trobat en el ioga un assortiment d'eines per a millorar la seva qualitat de vida. Els grups generats en els diferents hospitals no es cansen de dir i repetir que la pràctica de ioga ha marcat un abans i un després en el seu trànsit per la malaltia. Moltes i molts participants esperen amb il·lusió els dies de les sessions de ioga no sols pels beneficis físics i mentals que els reporta sinó també per la possibilitat de trobar-se amb el grup, amb altres persones que travessen per similars condicions i amb les quals poden comunicar-se sense embuts.
En segon lloc, a nivell social, és una iniciativa aplaudida àmpliament per l'opinió pública, recollida a través de diferents mitjans de comunicació i promocionada a través de diversos canals. Hem de pensar que cada vegada més i més persones practiquen ioga, coneixen els seus beneficis i saber que aquests poden ser extrapolats fins i tot a situacions al límit com les que es poden viure durant un càncer són molt esperançadores. A més, que aquest tipus de pràctica s'ofereixi de manera gratuïta en la sanitat pública és un al·licient perquè moltes persones amb càncer, encara que vulguin, no compten amb els mitjans econòmics per a accedir a aquesta mena de serveis en l'àmbit privat.
I, en tercer lloc, però no menys important, la incorporació d'aquesta mena de pràctiques obre un nou horitzó cap a una perspectiva més holística de la salut que abordi també els aspectes físics, emocionals i socials que la medicina no cobreix. A vegades les persones lamentablement no superen el càncer, però a través de pràctiques com el ioga oncològic poden franquejar de millor manera aquest procés i viure la malaltia de manera més amable fins i tot en els seus últims estats.
P. I l'activitat ha estat ben rebuda pels professionals sanitaris?
R. En general creiem que ha tingut bon acolliment, ens hem adonat que moltes i molts professionals de la salut també són practicants de ioga i veuen amb bons ulls la seva incorporació com a part integral de la salut. Així mateix, les pròpies persones amb càncer són les millors ambaixadores del ioga perquè són els qui expliquen als seus professionals de referència els enormes beneficis que aquesta pràctica els aporta o fins i tot incorporen eines de la pràctica durant l'administració dels tractaments. En una sessió de ioga oncològic es pot treballar, per exemple, quin tipus de respiració practicar durant la radioteràpia per a estar més quieta i calmada o durant un PET o un escàner, els i les alumnes ho comenten i d'aquesta manera els professionals comencen a adonar-se que això no sols beneficia a les persones, sinó que a més facilita el seu treball i la relació amb els i les pacients.
No obstant això, existeix també una part de sanitaris una mica més reticent bé per desconeixement o per temor al fet que hi hagi un mal enteniment i que aquestes pràctiques s'assumeixin com a substitutives dels tractaments mèdics. Per això part de la nostra labor consisteix a explicar i repetir fins a l'avorriment a les persones amb càncer, a les i els professionals de la salut, i al públic en general, que el ioga no és substitutiu sinó complementari als tractaments mèdics. Diem sí als tractaments mèdics, però també diem sí al benestar durant aquests tractaments.
P. Quines barreres creieu que continuen existint perquè aquesta i altres activitats orientades a l'atenció integral dels pacients s'integrin en la cartera de serveis del sistema sanitari? arribarem a veure-ho algun dia?
R. Existeixen algunes barreres, com esmentàvem anteriorment a causa del desconeixement o tergiversació del lloc que ocupa el ioga dins del procés oncològic. Lamentablement en aquest país no existeixen encara centres que incorporin dins de les seves recerques aquest tipus de pràctiques, per tant, aquestes encara s'assumeixen com a models importats, aliens. És a dir, no existeix un coneixement ni una cultura de la medicina integrativa i per tant de l'oncologia integrativa. Si bé cada cop hi ha més projectes d'aquesta índole són de trajectòria recent, però en algun moment s'havia d'iniciar aquest camí i és el que estem fent, obrint i caminant el camí.
Un altre gran obstacle són les mancances econòmiques del sistema sanitari que perjudiquen en dos nivells: en primer lloc, els professionals de la salut compten amb un temps limitat per a atendre cada pacient, per tant, senten com una sobrecàrrega haver d'explicar aquest tipus d'activitats a més de la part que pròpiament els toca que és la dels tractaments. Això dificulta que prescriguin l'activitat, encara que tinguin coneixement que aquesta s'està duent a terme a les sales DOMUM de l'hospital.
En segon nivell, els hospitals encara no compten amb els recursos per a finançar els honoraris de les professionals que realitzen aquesta activitat ja que no és assumida com una necessitat de primer ordre. Això determina que el ioga quedi a costa del voluntariat amb la inestabilitat conseqüent. En aquest sentit, tant Fundació Nous Cims com la Xarxa de Ioga Oncològic hem defensat la cobertura dels drets laborals de les professionals del ioga en els espais DOMUM, fet que a més garanteix un servei de continuïtat i cobert per expertes en ioga oncològic.
P. Finalment, Quin ha estat el moment o situació més destacada de les vostres sessions impartides en els espais DOMUM que reflecteixi el que viuen les pacients a través de la vostra activitat?
R. Bé, són molts i molt profunds, resulta impossible posar més pes o valor a un que a un altre perquè sempre estem parlant de persones amb les seves vides en una situació molt sensible. En tot cas podríem començar per destacar la força del grup, moltes persones amb càncer se senten soles i poc compreses, encara que tingui un entorn familiar o social de cures, però no és el mateix, hi ha aspectes molt subtils que no s'expliquen amb paraules però que són fàcilment descifrables per als qui passen una situació similar. Emociona molt veure com conversen, intercanvien penes i alegries i després es mouen i respiren a l'uníson. És com si enmig del caos es creés un oasi de pau en el qual és possible relaxar-se i gaudir.
També s'han compartit experiències doloroses, molt doloroses, de persones que han mort, però commou molt veure com els i les companyes estan aquí brindant-se recer fins a la pista de sortida sense jutjar el que va fer “bé” o el que va fer “malament” sinó conscients que totes i tots de l'una o l'altra manera arribarem al mateix lloc. Un altre aspecte molt rellevant és la inclusió de persones d'altres països o contextos que no compten amb una xarxa familiar i que en el grup han trobat el seu lloc d'acolliment.
I, finalment, és molt reconfortant que les persones puguin reconèixer els seus cossos com un espai de benestar malgrat la malaltia, perquè en el ioga oncològic no ens centrem en el que no es pot fer sinó en allò que sí que és possible fins i tot en les situacions més límits d'un càncer avançat.
Moltes vegades se li ha dotat al ioga de poders místics, però en realitat d'existir una màgia, aquesta màgia radica en la capacitat de les persones per a explorar la seva matèria, reconèixer el seu cos i a través d'aquest les seves possibilitats i la seva finitud i a partir d'aquesta comprensió generar relacions d'amor i compassió cap a si mateixes i cap als altres.